Accents diacrítics (ortografia 2017)
Amb accent | Sense accent | ||
---|---|---|---|
bé |
Nom masculí: “Ho faig pel teu bé”, “Béns immobles” | be |
Nom masculí: “Carn de be”, “Un ramat de bens” |
Adverbi, conjunció i interjecció: “Ho fas molt bé”, “Bé que ha vingut”, “Bé, bé” | Nom femení: “S’escriu amb be de bou” | ||
déu |
Nom masculí: “No creu en Déu” | deu |
Nom femení: “Una deu termal”, “S’eixuguen les deus” |
Numeral cardinal / Nom masculí: “Cinc i cinc fan deu”, “Ha tret un deu” | |||
Nom femení plural: “Són les deu” | |||
Formes del verb deure: “Em deu diners”, “Em deus cent euros” | |||
Formes del verb dar: “No us deu pressa” | |||
és |
Forma del verb ser: “El meu pare és metge” | es |
Pronom feble: “Això es fa de seguida” |
Article salat: “Tanca es cavall” | |||
Plural de e, nom femení: “Fa unes es molt obertes” | |||
mà |
Nom femení: “Dona’m la mà”, “Té les mans fredes” | ma |
Possessiu àton: “Ma mare” |
més |
Adverbi: “En vull més” | mes |
Nom masculí: “El mes de gener”, “Els mesos d’hivern” |
Quantitatiu: “Tinc més anys que tu” | Participi de metre: “L’han mes en llibertat” | ||
Nom masculí: “Les sumes s’indiquen amb un més entre les xifres” | Conjunció: “Va dir que ho faria, mes no ho farà” | ||
Plural del possessiu àton: “Mes ties” | |||
món |
Nom masculí: “La fi del món”, “Crea mons imaginaris” | mon |
Possessiu àton: “Mon pare” |
pèl |
Nom masculí: “Un pèl de la barba”, “No té pèls a la llengua” | pel |
Contracció: “Passa pel pont”, “Van pels carrers” |
què |
Relatiu precedit de preposició, interrogatiu i exclamatiu: “No sé de què parles”, “Què dius?”, “Què has dit!” | que |
Relatiu: “El vestit que portes” |
Conjunció: “Em sembla que plou” | |||
Nom masculí: “Ja em diràs el què”, “Vull conèixer tots els quès d’aquesta història” | Quantitatiu: “Que bonic”, “Que gent!” | ||
sé |
Forma de saber: “No ho sé” | se |
Pronom feble: “No se sap res” |
sí |
Adverbi afirmatiu: “Sí, és cert” | si |
Pronom reflexiu: “Parla de si mateix” |
Conjunció: “No vindré si plou”, “Si que triga!” | |||
Nom masculí: “Va respondre amb un sí sec”, “S’aprova la proposta amb quaranta sís” | Nom masculí: “Un quintet en si menor”, “Dos sis bemolls” | ||
Nom masculí: “Duia un infant dins el si”, “Els sins nasals” | |||
sòl |
Nom masculí: “Un sòl fèrtil”, “Aquesta planta es fa en sòls sorrencs” | sol |
Nom masculí: “La llum del sol”, “Clau de sol”, “La Via Làctia conté molts sols” |
Adjectiu: “Es troba molt sol”, “Us deixem sols” | |||
Formes de soler: “Hi sol anar acompanyat”, “Sols venir per aquí?” | |||
Adverbi: “Tan sols m’ha dit que no ve” | |||
són |
Forma del present d’indicatiu de ser: “Són molt alts” | son |
Nom masculí: “Té un son molt profund” |
Nom femení: “Tinc molta son” | |||
Possessiu àton: “Son pare” | |||
Forma del present d’indicatiu de sonar (en balear): “Jo son molt bé el violí” | |||
té |
Formes de tenir: “Ell té molta sort”, “Té, el llibre que em vas deixar” | te |
Pronom feble: “No te la portaré” |
Nom masculí: “Una tassa de te”, “Uns tes molt aromàtics” | |||
Nom femení: “En aquest mot falta una te”, “Dues tes seguides” | |||
ús |
Nom masculí: “Fes ús del teu dret” | us |
Pronom feble: “Us estimo molt” |
Forma d’usar (en balear): “Jo només ús aquesta eina” | Nom femení: “Fa unes enes que semblen us” | ||
vós |
Pronom fort: “Parlen de vós” | vos |
Pronom feble: “Vestiu-vos” |